L'OMETT DI VEDER
Ven ogni tant,là inscì in la mia agenzia,
fornii de scala, spatola e fregon*,
on omett adibii a la polizia
di veder, sia de foeura che in salon;
Martin Giussan l'è el nomm de 'sto poer crist,
on tipo, come on alter l'hoo mai vist!
L'è on veggett piscinin, tutt sciabalént*,
zopp e mezz goeubb, brutt e scalcinaa*;
in testa on berettin tutt vonsciscent*,
indoss on giacchettin tutt risciaa*,
e on para de calzon sporch e tutt lis,
con trè o quatter gradazion de gris!
In bocca gh'è restaa quattr'o cinq dent
del color del tabacch che l'ha ciccaa*,
tutt stort e cavernos: fann vegnì in ment
quei di primm èsser de l'umanitaa,
e soravia* (per compì el ritratt)
el gh'ha on bell nas tutt lùster e scarlatt.
Ma i oeucc hinn ciar e limpid, squas celest,
e tra i rugh e i carpogn* de quella pell
spongignenta* de barba, se ved quest:
quaicoss che dis che se l'è minga bell,
l'è pur on omm che sent, pensa e capiss,
e se l'è trattaa mal, cert el patiss.
....................................................